Per què són clau les competències per a la vida i la salut?

Què són les competències per a la vida?

Les competències per a la vida són habilitats pràctiques per gestionar la incertesa i millorar el benestar emocional. Aquestes destreses ajuden a transformar la nostra visió i a enfortir la salut mental en moments de crisi. Per tant, entrenar-les és essencial per viure d’una manera plenament conscient i equilibrada.

Ja vam veure que l’OMS, en el seu origen, enfoca l’aprenentatge de les habilitats per a la vida als joves perquè es desenvolupin bé. De fet, ells i els centres educatius solen ser els destinataris principals d’aquest entrenament. No obstant això, des de fa pocs anys, s’observa que les organitzacions també s’interessen per aquesta formació. S’anomenen soft skills, competències de lideratge o altres nomenclatures diverses.

Però, per què és tan urgent incorporar-les al nostre dia a dia? Actualment, afrontem una realitat de crisi i incertesa d’alt impacte que ens desorienta i ens causa malestar. Per aquest motiu, aquestes competències ens ofereixen les claus internes per a una vida plenament reeixida que transforma la nostra salut mental.

La dificultat principal és que el seu aprenentatge no consisteix a adquirir més tècniques. Tampoc són lliçons teòriques per a la ment o la memòria. Cal viure-les en un mateix per poder practicar-les i integrar-les de veritat. D’aquesta manera, aconsegueixen transformar-ho tot. Si vols aprofitar la teva vida al màxim, acompanya’m en aquesta lectura cap al lloc on gaudiràs aprenent-les.

Comencem primer per comprendre l’origen d’allò que ens passa. Analitzem com i per què ha sorgit la necessitat d’adquirir competències que ens ajudin a passar del malestar a la salut.

D’on venim i què hem après?

A la societat on molts de nosaltres hem crescut i treballat durant el segle passat, ser «competent» s’associava directament a ser «competitiu» i a tenir «èxit social».

Hem crescut comparant-nos, diferenciant-nos i intentant sobresortir respecte als altres. Així, l’èxit consistia a ser el primer, el campió o el millor. En l’àmbit laboral passava exactament el mateix. L’èxit no era només que un negoci crequés, sinó quant ho feia respecte a la competència directa.

Lamentablement, l’educació formal i les escoles de negocis encara prioritzen aquesta tendència competitiva. Per tant, es mantenen els mateixos diagnòstics i solucions de sempre. Encara que s’incorporin noves tecnologies, l’orientació de fons gairebé no canvia.

Per què passa això? Principalment, perquè només creiem en allò que es pot mesurar i tocar. La nostra desconfiança exigeix dades palpables que ens assegurin relacions de causa i efecte. Per això, prioritzem la dada objectiva a l’hora de prendre decisions, donant categoria de certesa absoluta a simples convencions humanes.

D’aquesta manera, passem per alt la intuïció i la cerca de sentit. Hem après a desconfiar de la nostra pròpia interioritat. Això passa perquè a les reunions de feina només ens demanen fets i xifres (facts and figures), els quals ens aporten una falsa seguretat.

A causa de les presses o de la inèrcia, sovint descartem debatre des de la subjectivitat. No obstant això, en sentim la seva enorme força. No es tracta de menysprear les dades, sinó d’assenyalar la seva preponderància desproporcionada en l’àmbit professional.

Des de finals dels anys 80, s’anaven introduint nous filtres a la nostra mirada. Primer es va començar a parlar d’aportar valor a l’accionista, després al client i, finalment, de manera tímida, a l’empleat o a l’estudiant.

També van arribar els valors, la missió i la visió. Vam aprendre a treballar en equip i, a principis del segle XXI, es va començar a avaluar per competències. Tot i que va ser molt innovador, continuàvem cecs perquè avaluàvem amb els filtres de sempre.

Intentàvem posar objectivitat mitjançant rúbriques a la dificultat de mesurar la subjectivitat. Malgrat tot, amb els filtres individuals de cadascú, el desajust en la mirada estava totalment garantit.

Podia sortir alguna cosa positiva d’això? Era difícil, pero de vegades passava quan ens deixàvem guiar per la intuïció convertida en inspiració.

Cap a on anem com a éssers humans?

Recentment, en observar l’elevat estrès, l’absentisme i la desmotivació generalitzada, hem començat a interessar-nos per altres conceptes. Parlem ara de propòsit, benestar, salut mental i connexió profunda.

Gairebé tots aquests conceptes són abstractes, personals i subjectius. No obstant això, els atribuïm el poder de fer-nos sentir una satisfacció molt més perdurable que un augment salarial o qualsevol altra recompensa externa a la qual estàvem acostumats.

I ara ve la part important… Pregunta’t:

• On neixen tots aquests conceptes (propòsit, benestar, salut)?
• Com i on els puc trobar? Mirant cap a l’exterior o cap a l’interior?
• De què depèn que els trobi? Com hi puc arribar?

Permet-me que et guiï una mica més a través de les preguntes. Per començar: apostes per tu mateix?

T’atreveixes a apostar per tu mateix?

Amb aquestes preguntes orientades a trobar el propòsit, comencem a reconèixer que el benestar no és a fora. Per tant, cal estar disposat a obrir i escoltar el cor.

Descobrir que hem vingut a ser feliços implica revisar les regles del nostre dia a dia. De fet, ningú pot parlar de propòsit sense conèixer primer els límits des dels quals actua i observa el món.

Descobrir que hem vingut a ser feliços implica revisar les regles del nostre dia a dia

Aquestes reflexions ens porten a un viatge d’autoconeixement exigent que requereix voluntat, perseverança i compromís. Anar a fons implica acceptar la nostra vulnerabilitat. No és un camí per aprendre simples tècniques, tot i que n’aprendràs moltes pel camí.

Per què hauries d’apostar per tu? Principalment, per jugar en una altra lliga: la del cor. Hi entres amb dubtes perquè no ho controles tot, però ho fas perquè vols madurar per ser feliç de veritat. Per això continues compromès a destriar el que és fals del que és autèntic.

Aposta per tu per jugar en una altra lliga: la del cor

I saps què? És totalment possible transformar la teva vida. Si mires enrere, t’adonaràs que ja neixes amb un potencial immens de competències. Per aquest motiu, les reconeixeràs de seguida quan comencis a entrenar-les.

Naveguem junts? Acompanya’m a l’Escola!