Fer o Ser? Com trobar l’equilibri

Trobar la nostra força interior resol el dilema entre fer o ser. Aquesta energia ens permet alinear les accions amb la nostra essència profunda. En lloc de triar un camí o l’altre, hem d’integrar ambdós aspectes per viure amb plenitud.

Sí, som naturalesa… I ens ho diem i ho compartim. Ens en donem compte especialment quan estem immersos a la muntanya, al bosc o al mar. És llavors quan comprovo com em fono amb ella. Et passa a tu també?

🧡 Llavors, preguntem-nos: per què soc aquí? Quina forma vull donar a la meva existència? En què he posat el meu «fer»? Jo soc aquí perquè vull endinsar-me, crear i conèixer una realitat on desplegar les meves qualitats. I tu?

🎯 Conèixer aquesta autenticitat referma el que realment som. A més, ens aporta la capacitat de viure i ser en allò que tots compartim: el desig de ser feliços. Tots els éssers humans tendim a això, oi?

Com connectar el fer i el ser amb la nostra força interior?

En el fer, sovint i sense adonar-nos-en, mostrem les nostres diferents cares i interessos. Siguin materials, econòmics, de reconeixement o d’estatus. Per aquest motiu ens comparem, ens controlem i, el pitjor de tot, ens jutgem. D’aquesta manera només patim, i l’anhel de ser feliç no es pot complir. La ment i els seus personatges són insaciables.

💚 «D’acord Angela, digues-me com surto d’aquí», em preguntes. En sortireu quan neutralitzeu aquest fer. «Com?», insisteixes. Fent des del Ser. El fer des del ser farà que elimineu qualsevol condicionament i comparació. Perquè el Ser es manifesta a través del sentit del vostre fer, mitjançant el propòsit o missió que hi ha darrere.

🎭 «I com sabré que estic actuant des d’allà?» Perquè et donaràs compte de tu mateix. Sentiràs com t’envaeix un benestar profund, pau i confiança. Així ho sabràs, t’ho asseguro.

🌅 «A vegades em sento molt sol, trist, sento molt de dolor… i veig que no puc fer res», em dius. I no facis res, et respondo. No fugis d’això, no et distreguis, no t’escapis… 🌟 Perquè SÍ que hi ha una cosa que pots fer: «estar amb això». I sostenir-ho. Just en aquest moment, descobrim que tenim aquesta capacitat i la força interior de la qual t’he parlat al principi.

🧡 És en aquest estar gairebé mut on observaràs amb paciència. Amb la voluntat continuada d’estar amb allò, veuràs com les coses es transformen i maduren…

I això no és un estar forçat. No es tracta d’una transformació racional o mental autoimposada, gens ni mica…

Observaràs que passa de manera natural. Sentiràs que el teu interior es mobilitza sense que tu hagis de fer res.

Això s’entrena mitjançant el silenci i la meditació.

💚 D’aquesta manera aprenem a viure com la naturalesa que som. Així, la nostra vida es comença a omplir d’equilibri de forma senzilla.

Et desitjo un bon estiu,