Qualitat de vida, economia i sostenibilitat
Després de les ajudes d'Europa per la Covid, en quins termes mesurarem el seu impacte? L'economia ha de servir per guanyar qualitat de vida entre els ciutadans.

La **qualitat de vida** dels ciutadans ha de ser el veritable indicador per mesurar l’impacte de les ajudes econòmiques europees post-Covid. Per tant, l’economia i la sostenibilitat han de prioritzar el benestar humà per sobre del creixement del PIB tradicional. Actualment, la crisi accelera la necessitat d’adoptar mesures que garanteixin un desenvolupament socialment just i perdurable.
Aquest és un moment clau per escoltar, empatitzar i prendre decisions valentes, malgrat els dubtes i la falta de garanties. De fet, amb aquestes ajudes, Europa confirma la seva visió solidària i el compromís social històric, la qual cosa obre un camí esperançador.
No obstant això, cal preguntar-se: en quins termes mesurarem el retorn i l’impacte real d’aquestes inversions? Si l’economia no serveix per millorar la **qualitat de vida** i el benestar de la ciutadania, a qui serveix realment?
Com influeix l’experiència de salut en la nostra qualitat de vida post-Covid?
Vaig escoltar aquesta frase de l’estimat Xavier Marcet fa un temps. Certament, tots volem salvar empreses i negocis, però sobretot volem garantir un elevat benestar per a les persones. Ara bé, volem recuperar el passat o obrirem pas a noves oportunitats?
Des de l’inici de l’era post-Covid, experimentem una major autoconsciència. Per tant, molts es pregunten si té sentit créixer econòmicament quan hi ha veïns sense drets bàsics.
Avui dia, la salut ja no és un simple conjunt de recomanacions nutricionals, físiques o mentals. Al contrari, la salut requereix una immersió profunda i una nova comprensió global. Per aquest motiu, cal un exercici d’autoresponsabilitat sobre l’estil de vida i l’impacte de les nostres accions.
La salut no és només l’absència de malaltia, sinó un estat complet de benestar físic, mental i relacional. A WHI Institute també hi afegim la salut dels nostres entorns i de la nostra interioritat. Finalment, l’únic camí cap a la **qualitat de vida** és el que s’emprèn des de la salutogénesis, que ens convida a l’autoconeixement.
Crisi sanitària o crisi econòmica: què hem de prioritzar?
Actualment, és el moment de redefinir objectius i reorientar el nostre estil de vida. Hem d’expandir la nostra autoconsciència i visió de la sostenibilitat global. D’aquesta manera, podrem discernir què hem de mantenir i què hem de canviar. Ha arribat l’hora de madurar, obrir-nos i mirar cap endins.
El PIB i la qualitat de vida: què i com mesurem el progrés?
Durant els anys setenta del segle passat, es va començar a qüestionar seriosament la validesa del PIB. Concretament, es dubtava de la seva capacitat per mesurar la **qualitat de vida** i el progrés social real.
Més tard, la crisi financera del 2008 va generar un gran malestar pels seus efectes socials devastadors. Per aquest motiu, es va crear la Comissió Sarkozy amb l’objectiu d’analitzar la mesura del desenvolupament econòmic.
La seva missió era reconèixer els límits del PIB i identificar variables clau per avaluar el desenvolupament sostenible. Com a resultat, el 2009 es va publicar un informe de referència que proposava dotze recomanacions principals.
Aquestes propostes incloïen cinc punts sobre benestar material, cinc sobre la **qualitat de vida** i dos sobre sostenibilitat. L’objectiu principal era garantir la capacitat del desenvolupament per perdurar al llarg del temps de manera eficaç.
Quines recomanacions de qualitat de vida va fer la Comissió Sarkozy?
D’aquestes recomanacions sobre el benestar, volem destacar-ne dues per la seva gran rellevància actual. La seva integració profunda suposaria un impuls extraordinari per al nostre progrés col·lectiu i individual:
- Sis: La **qualitat de vida** depèn de les condicions objectives i de les capacitats de cadascú. Per tant, cal millorar les estadístiques de salut, educació i medi ambient. També cal desenvolupar eines fiables per mesurar la participació social i política.
- Deu: Les mesures de benestar aporten informació essencial sobre la **qualitat de vida**. Per això, els instituts d’estadística haurien d’incloure preguntes sobre com valoren els ciutadans les seves pròpies experiències i prioritats.
Malgrat el consens sobre la insuficiència del PIB, aquestes recomanacions no s’han aplicat a la pràctica. De fet, els cànons de mesura tradicionals s’han mantingut gairebé inalterats fins al dia d’avui.
Com podem integrar el benestar i el desenvolupament humà en els pressupostos?
Salut o benefici? Persones o resultats? Realment, aquests conceptes són inseparables com les dues cares d’una mateixa moneda. Tot i així, algunes organitzacions encara cometen l’error de confrontar-los de manera innecessària.
Tot i que no hi ha plans perfectes en temps de crisi, sempre sorgeixen noves oportunitats. Després de la digitalització del treball i l’oci, ara viurem una segona acceleració centrada en la **qualitat de vida**.
Des de la publicació de l’informe del 2009, han sorgit moltes iniciatives internacionals per mesurar el benestar. Actualment, es busquen mètriques alternatives que complementin el PIB per avaluar el progrés real.
Albert Einstein afirmava que no tot el que compta pot ser comptat. No obstant això, des de la nostra posició, creiem fermament que el benestar econòmic sí que compta i s’ha de mesurar.
En aquest blog, anirem presentant indicadors que mesuren els aspectes que realment importan a la ciutadania. D’aquesta manera, ajudarem a crear eines per a polítiques que millorin directament la **qualitat de vida** i la sostenibilitat.