La soledat a la feina, una epidèmia real
La soledat a la feina és un problema greu que perjudica directament la salut física i mental dels professionals. Aquest aïllament organitzatiu redueix el rendiment i augmenta l’esgotament emocional de manera alarmant. Per tant, combatre aquesta situació requereix crear espais de confiança i promoure una cultura corporativa basada en el propòsit compartit.
Què és la soledat a la feina i com ens afecta?
Abans de compartir la nostra reflexió, analitzem algunes dades objectives importants. Els professors Lynda Gratton i Andrew Scott, al seu llibre “La vida de 100 anys”, expliquen que viurem més i millor. En resum, serem joves durant més temps. No obstant això, quatre de cada deu persones diuen que no volen viure tant de temps. Consideren que viure tant és un problema.
¿Per què una bona notícia es rep amb tant de rebuig? Principalment, la causa principal d’aquesta reacció és la por a la soledat.
Com va anar la jornada sobre la soledat?
El passat 15 de novembre, la Fundació Grup7 va organitzar una jornada per debatre sobre la soledat. Es va analitzar el seu impacte en la salut i l’economia. En aquest esdeveniment, es van aportar diferents mirades sobre l’aïllament no desitjat. Per la nostra part, vam compartir la nostra reflexió sobre la soledat dels directius i mànagers a les organitzacions.
Actualment, cada vegada més persones se senten esgotades i soles a l’entorn laboral, amb els perills que això comporta. Segons el General Social Survey de 2016, s’ha duplicat el nombre de persones que es declaren sempre esgotades. A més, gairebé el 50% dels enquestats afirma que la causa principal és la feina. Es confirma així que, a major esgotament, més gran és la soledat.
Quina és la realitat de la soledat a la feina per a directius i mànagers?
En moments de canvis ràpids com els actuals, i a causa del propi condicionament, poden aparèixer diversos factors de risc:
- inseguretat sobre quina resposta cal donar a les situacions canviants,
- adaptació a diferents velocitats entre els membres de l’organització,
- necessitat d’aprendre noves competències deixant enrere els vells hàbits.
A causa d’això i de les demandes culturals de l’organització, ens esforcem a mostrar una imatge idealitzada. Per tant, tendim a actuar segons el que creiem que els altres esperen de nosaltres.
Així, dia rere dia, entrem en un bucle perillós que provoca un fort esgotament emocional. Com a conseqüència, perdem la il·lusió per la feina i deixem de gaudir-ne. Finalment, apareix la desconnexió dels altres i un profund desassossec causat per l’aïllament.
¿Per què triem amagar-nos abans de reconèixer que no sabem què fer?
Això passa perquè sentim vergonya i por a mostrar-nos vulnerables. Tanmateix, si sabéssim que dir “no ho sé” ens enforteix, evitaríem molt de patiment i un gran desequilibri productiu.
La paradoxa és que aquest viatge interior és necessari per reconnectar amb la nostra plenitud. En aquest espai, descobrirem que admetre la ignorància és el primer pas per innovar i créixer amb compromís.
¿Com podem obrir-nos i atrevir-nos a mostrar la nostra vulnerabilitat?
Necessitem orientar les situacions amb un propòsit que ens uneixi significativament. Si comprenem com funcionem, podrem canviar la mentalitat i començar a actuar de manera diferent. Per tant, cal tenir el coratge de viure amb els altres sense amagar-nos.
Les organitzacions tenen la tasca pendent de desenvolupar aquesta cultura del propòsit. Aquest espai permet que les persones siguin autònomes, demanin ajuda i substitueixin la por per la comprensió.
Una bona solució és orientar el discurs directiu cap a valors humans i aplicar-los al dia a dia. D’aquesta manera, trobarem els motius que ens uneixen i ens preparen per a un equilibri productiu prolongat. Aquesta serà la nova etapa de les organitzacions. No és difícil si et deixes ajudar. Per això, ens encantaria acompanyar-te en aquest camí de confiança que deixa enrere la soledat.